DE TORNADA

Després de la ressaca de sensacions i emocions del concert, ens preparem per tornar a Barcelona. Trobem a faltar les nostres famílies i amics, i el menjar, i les costums... Des de Mumbai volen agraïr-los també el seu suport incondicional. Ha estat una experiència inoblidable i molt enriquidora per tothom.

Els vincles establertrs en aquestes setmanes no s'acaben aquí. Són ponts que es mantindran tant temps com siguem capaços. I hi ha més de 400 famílies que coneixen què és educar en música, què aporta als nens el cant coral, què és el Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català, i on és Barcelona i el nostre país.

Aquest vespre ens han preparat un sopar de despedida a la Mehli Mehta Music Foundation. El dia del concert no hi va haver temps per llàgrimes, però avui els monzon poden ploure dins la Mehli Mehta Music Foundation.

Una fortíssima abraçada a tots i totes les que heu estat seguint el blog, agraïm de cor tots i cadascún dels vostres comentaris.

Fins ara mateix!

EL CONCERT HA ESTAT TOT UN ÈXIT!!!

Aquí adjuntem algunes fotos de les proves de so prèvies al concert, on ja podeu veure les mides de l'escenari i els esglaons dels cantaires, els Blinds a la percussió, la Juliette al gran Stainway. Ela també va disfrutar tant!!!

ASSAIG GENERAL I PREPARATIUS PEL CONCERT

La logística per organitzar els assajos generals, i en especial el concert, és força complicada, sobretot per la sala de concerts, ja que no disposa d'espais suficientment amplis ni adecuats perquè els 372 nens participants puguin descansar, menjar i veure, seure i preparar-se pel concert. Però amb la millor intenció ho estem intentant organitzar i planificar perquè tothom estigui el millor possible dins de les limitacions de l'espai.

Aquí veieu fotos de l'assaig general amb tots els tres workshops el divendres 30 de Juliol, en una escola força lluny del centre de Bombai, la Bai Avabai Petit Girls Highschool, a qui agraïm profundament la seva implicació i treball, i que ens hagin facilitat els espais i ajudat tant en la logística.

Com veieu, l'assaig al gimnàs de l'escola s'ha organitzat en quatre zones: a davant de tot, la directora amb els músics a banda i banda (pianista, percussió, violins, flauta, guitarra i chelo). A davant, la primera secció són 5 files de nens del workshop A. A darrera, 5 files dels nois i noies del workshop C. Al costat, a dalt l'escenari de la sala, 5 files doblades (10 files) amb els participants al workshop B.

La primera part ha estat per assajar les peces comunes, seguidament s'ha repassat el wk A amb els més petitons per tal de que poguéssin marxar, i després han assajat paral·lelament en dues sales els wk B i C. Els B estaven tant esgotats...! Però tots ho han fet MOLT BÉ.

Paral·lelament ens hem reunit amb els ajudants pel concert. Hem fet una llista amb tots els noms dels ajudants, els hem distribuït entre els wk A, B i C i els hem explicat com funcionarà.

Veurem si totes les nostres oracions als Déus de les diferents religions ens escolten per demà!

LA DARRERA SETMANA, A TOT DRAP!!!

Després de la catarsi de l'assaig general d'ahir, que va anar MOLT BÉ i que va ser un dia molt festiu però molt esgotador a la vegada, avui les mosqueteres (que sempre han estat 5!, hi siguin presents o no!) han meditat, oooommmm..., i han vist que era millor reservar forces aquests darrers dies, no sigui que tinguem més baixes, ara que tornem a estar totes bé. Així que s'han repartit la feina: mentre algunes recarregaven piles, les altres han anat de nou a Udayachal Schools, l'escola de la gran corporació Godrej, a una hora en cotxe, o més, ja sabeu, aquí sempre segons el tràfic i les condicions climatològiques.

A Udayachal Schools han pogut treballar algunes cançons amb els nens, han compartit el dinar amb ells i han assistit a les seves pròpies clàsses de música, que són molt interessants, pel sistema pedagògic que ja us vam explicar. Us convidem a visitar la seva web si us en voleu fer una millor idea: www.udayachal.com Ha estat molt bé, però la hora i mitja de tornada, amb el tràfis i els solcs de les carreteres, les deixa ben masegades.

Per recarregar piles, les altres han caminat una bona estona, també sota la pluja, inevitable. Han visitat un temple hindú, on s'han tret les sabates per respecte als usos i costums locals, encomanant-se als déus de la salut i la higiène, és clar, però mirant molt bé on trepitjaven, només per si de cas els déus estiguéssin massa enfeinats per cuidar de tots. Han vist les ofrenes de flors, els rituals, els pelegrins tocant les campanes, besant i resant a les diferents imatges divines. I sí sí, i les sabates els esperaven a l'entrada del temple. És clar, aquests déus hindús, com que ténen tants caps, també ténen moltes orelles.

Com que no n'han tingut prou, s'han acostat a la casa on va viure Mahatma Ghandi durant el període que va residir a Mumbai, del 1917 al 1934, on va començar la serva lluita popular d'insurrecció pacífica per la independència de la Índia. Hi han entrat xops com a polls. Ja sabeu de què va, els monzons no avisen, simplement descarreguen en qualsevol moment. També han vist un petit ramat de vaques travessant pel mig dels carrers com si res, amb un pastor en bici!

Així, dijous, els papers s'intercanviaran i les que avui han pogut carregar piles, aniran a Udayachal, i les que ja hi han estat, podran carregar piles.

Però demà dimarts ens esperen periodistes de mitjans indis a primera hora del matí, i dimecres ens espera una altra dia inoblidable a cals Blind, on tindran l'oportunitat d'aprendre més sobre cançons indies per ensenyar als nens de l'escola coral.

Divendres preparem el pastís amb el segon assaig general global, és a dir, amb els 372 nens que participaran al projecte, amb el personal ajudant, els instruments acompanyants i tota la logística, i dissabte hi posarem la cirereta amb el concert final. Però tot arribarà. Inhale, exhale, ooooommmm...

SORPRESA!! INVOLUCRATS EN UNA FESTA POPULAR RELIGIOSA

Ahir a la nit, sopant accidentadament entre trucades i sms organitzatius per l'endemà, sentim música molt forta i animada. Acabem de pressa per anar-ho a veure. Una mica més endavant hi havia una bona festa organitzada: era el dia dels professors! I ho celebraven pregant als déus corresponents, cantant, cridant, saltant, ballant...! I sota la pluja inesperada però sempre benvinguda i agraïda pels mumbaiesos, que van involucrar als visitants catalans com uns més, fins i tot fent-los portar la imatge venerada a espatlles!

ASSAIG GENERAL PER WORKSHOPS

Avui diumenge està tenint lloc el primer assaig general, per workshops. Han començat a les 8:30 del matí (un diumenge!) amb el grup dels més grans, de les diferents escoles, junts. Han rebut les indicacions sobre les posicions en el concert final (ubicació per veus i per files), i quan han acabat la seva part, aquests han pogut marxar i seguidament han arribat tots els participants del workshop dels mijtans, igual, i després de dinar hi han arribat tots els participants del workshop dels petits.

Estem molt agraïts a l'escola internat de Bai Avabai Petit Girls' Highschool per haver-nos facilitat les seves instal·lacions pels assajos generals, ja que no trobavem cap sala prou gran per encabir tots els nens. Aquesta escola ha estat implicadíssima en el projecte des de l'inici, molt col·laboradors, des de la directora fins a les professores. I axiò que estan d'examents!! Totes les nenes d'aquesta escola són un encant, disciplinades i amb bones veus. Un plaer treballar amb elles, diuen les directores de l'Escola Coral de l'Orfeó Català.

La Glòria ja està bé, ja no té febre, des d'ahir fa bona cara i va recuperant les forces. Com que l'assaig general està anant molt bé, ella també es sent millor. La satisfacció dels resultats després de tant treball recompensa.

Avui la víctima és la Gemma, que ha tornat a agafar febre, però ja es va trobant millor. Esperem que les altres no caiguin, que iniciem la 5a i última setmana, i ara queda el més bonic!

ULTIMS ASSAIGS ABANS DE L'ASSAIG GENERAL

Aquesta setmana és la última setmana d'assajos individualitzats amb cada cor i les directores estan en sprint final, repassant cançons, polint detalls, afinacions, lletra, pronunciació, ... Aquest diumenge ja tenim el primer assaig general per workshops, és a dir, tots els del mateix grup de les diferents escoles junts. Els hem organitzat l'assaig de manera que vénen només pel seu repertori, és a dir que no s'han d'esperar pel repertori dels altres grups. Per les directores serà un dia moooolt llarg, però pels nens durarà com un assaig normal, només que amb molts altres nens i nenes! Els més petitons, de 5 a 10 anys (aprox), son 120; els de 10 a 14 (aprox) són 100; i els de més de 14 són 120. Marcarem les mides de l'escenari en el gimnàs en el que tindrà lloc l'assaig general, pq. es facin la idea de com estaran col·locats realment, i les directores els distribuiran en files per cordes, i cada nen tindrà un codi a recordar: la seva posició en el concert final, és a dir, una lletra, un núm. de fila i un núm. de posició dins la fila. Aix, quins nervisss... quines ganes de sentir-los tots junts!!! I com diu alguna de les directores: ens queda resar a Shiva, Ganesh, Brhama, Buda i tots els Déus que coneguem per demanar-los ajuda, hahaha!

Avui la Buia s'ha ofert molt generosament a donar unes instruccions vocals al Kersi, un dels professors de piano de la MMMF, qui ja va contactar amb l'Esteve N. i la Glòria C. al gener (recordeu que l'Esteve li ensenyava a vocalitzar dient: Mii-quee-laan-gee-loooo...") Dons estava molt molt content i molt agraït.

La Mepi està del tot recuperada, està estupenda, i s'ha aprimat uns quilets. La resta no, no hi ha manera, hahaha! Però millor així. Qui està ara una mica febrosa és la Glòria, però ja s'està medicant seguint les indicacions d'un metge. Temem que la Juliette, la pianista acompanyant, està a punt de caure... i hem de cuidar-la perquè no es posi pitjor. Li aniria bé un dia de repòs... Fins i tot el pobre Mahesh està amb molta febre!! Ara hem de canviar el nostre secret... Però no patiu gens ni mica, que estem ben cuidades i amb servei mèdic a disposició. L'assegurança mèdica que vam contractar està donant bon servei i respòn immediatament.

A veure si demà veiem una mica el sol i podem moure'ns sense paraigües! Com estava avui el mar... unes onades....! Us confesso que em fa respecte travessar el Sealink en cotxe, un pot sobre el mar que estalvia una hora de tràfic. Però és molt segur, que no es preocupi ningú que les onades arriben a la meitat dels pilars.

Seguirem informant.

QUI ÉS QUI?

Avui ha esta plovent gairebé tot el dia. A la tarda a alguna l'ha enganxat de ple, amb un pam d'aigua que baixava pels carrers, arrossegant branquetes, i aguantant inútilment paraigues. La part positiva de la pluja és que l'aire es neteja i l'ambient es refresca. Però alerta! Que llavors arriben els refredats, amb els aires acondicionats... Ara que sembla que totes estem bé, ara la Juliette i el Mahesh no acaben d'estar fins... esperem que no sigui res i que els medicaments els ajudin a trobar-se millor aviat.

La Glòria ens ha ensenyat uns passos de jotes menorquines!! Thank you, teacher!! Ha estat molt divertit.

JOY!!

Avui la Glòria s'ha omplert de goig i de joia! Hi ha dues alumnes procedents dels slams al cor 4 de la MMMF, és a dir, fent les partitures dels mitjans, i que fa temps que estan amb el cor de la Coomie Wadia i no sabien agafar el tò. Doncs avui, després d'alguns assajos en que la Glòria els ha parat atenció personal, l'han aconseguit agafar!! Han seguit la melodia correctament!! Hauríeu d'haver vist la cara de la Glòria!, i la cara de les dues nenes!! Estaven tant felices!!! Bieeen!! Objectiu aconseguit!!! Felicitats, Glòria!!!

Això ens porta a explicar-vos que la Coomie Wadia, que és tota una institució dins la MMMF, dirigint cors als seus 78 anys, respecta a les directores de l'Escola Coral, fins al punt de preguntar-los si crèien que un nen que no sap agafar el to pot aprendre i pot arribar a agafar-lo amb el temps. La Coomie era més de l'opinió de deixar aquests nens que participin al cor però "que no sigui gaire fort", i en canvi les directores creuen que si s'hi dedica uns minutets durant cada assaig i s'hi està a sobre, amb bones maneres, els nens aprenen a escoltar i poden arribar a afinar. I així s'ha confirmat!! Estem molt contentes.

La Buia s'ha recuperat molt de pressa del viatge i ja ha volgut assistir a assajos. Ha ajudat al piano i a les sopranos.

I la Rael ha començat a dirigir la cançó hindi! Encara no ha usat les mans per dirigir però sí que està començant a aplicar algunes tècniques del curs de direcció. Ja veieu que ha estat una tarda satisfactòria.

Bona nit i fins demà!

TANCANT LA TERCERA SETMANA AMB UNA INCORPORACIÓ

Demà diumenge tanquem la tercera setmana del projecte amb la darrera incorporació: la Buia està a punt d'aterrar a Mumbai! L'estem esperant amb candeletes per mostrar-li la feina feta i la que queda per fer, i que pugui disfrutar amb totes nosaltres de l'experiència de treballar amb els nois de la Happy Home and School for the Blind, amb les disciplinades i encantadores alumnes de la Bai Avabai Petit Girls Highschool, amb Stop-Gaps Cultural Accademy, amb els estudiants de la Bombai International School, i en especial, amb tots els alumnes de la Mehli Mehta Musica Foundation, on s'hi ajunten els estudiants més motivats de la Cathedral & John Connon School. I com us explicàvem, la darrera setmana també participar en un parell de sessions a la modèlica Udayachal Schools. Tot plegat no és poca cosa.

Avui dissabte ha estat la tercera sessió del taller de direccio coral, i es nota que els professors participants han estat estudiant i assajant!

DIES DURS

Les directores estan fent una feinada de por. Quan no estan assajant algun cor i no estan de camí en cotxe entre el dens tràfic de Mumbai, estan estudiant-se les partitures de la classe següent o estan comentant quina feina va fer aquell cor concret en l'anterior sessió, o preparant els continguts del taller de direcció coral, o atenent als mitjans Mumbaiesos. Estudien fins i tot al cotxe! Jo ja m'hi he marejat prou, al cotxe, entre sotrecs i frenassos i accelerons, desisteixo de mirar cap paper o cap telèfon. Parlem molt, això sí, i no sempre en English, pobre Juliette (la pianista acompanyant original de les illes Maurici, recordeu?), que poc considerades! Però com que ella parla francès de meravella perquè ha viscut temps a París, ja quasibé ho entén tot. ;) Merci beaucoup, Juliette, for all your patience and all your hard work!

Avui l'Elisenda ha experimentat l'autoritarisme insuficient d'alguna de les professores, així estan de passotes alguns grups després! Sort que la majoria es deixen redreçar, amb la mà ferma de les directores. Després dels exercisis de respiració i d'escalfament vocal i correccio postural, la primera part dels assajos la dediquen a introduir cançons noves o a treballar les parts difícils perquè és quan els nens estan més frescos i més receptius. Després, quan potser l'atenció ja comença a disminuir, recorden, poleixen i avancen amb la resta de repertori que ja se'ls ha introduït en altres sessions. Com us dèia l'altre dia, no els deixen ni uns segons per despistar-se ni per aburrir-se. Canya canya!! I els nens s'ho passen teta.

La Glòria ha tingut un gran goig: per fi una afinació aguantada uns segons... És que alguns grups dels més petitons els costa concentrar-se... La Mepi els ha batejat com les minipuces i les puces, i són el deliri de la Glòria, haha!

Qui també està disfrutant molt són els periodistes Mumbaiesos! Avui les directores n'han atès dos més: un que venia per primer cop i que ha fet preguntes interessants sobre què consideren música de qualitat, perquè can coral amb nens, sobre el repertori escollit, sobre l'Escola Coral de l'Orfeó Català... I després ha vingut una altra periodista que ja va entrevistar les directores i que ha presenciat un tros de l'assaig. Tots mostren molt d'interès i curiositat. Veurem què surt publicat, al final! En principi, la setmana vinent ja hem de veure algun dels reportatges. Ja us ho explicarem.

Les directores es reparteixen el grup gran dels alumnes de la MMMF. Són masses per estar en una sola aula, amb prou feines hi caben!, i treballen per separat diferents veus per avançar més ràpid i millor, i després els ajunten per lligar-ho tot. Ha estat emotiu escoltar parts de l'Himn to freedom i d'El Cant dels Ocells. ... wheeeen every heaaaart, joooooins eevery heaaart... Oju amb la Carrasco, que es posa el casco de guerrera i ataca!! Mentre treballa la veu dels nens i soprans posa als baixos a estudiar-se la lletra, amb examen posterior!! Els hauríeu de veure com s'hi posen de veritat!

Observem que els més petits, que no estan deleitosos de llegir les partitures, s'aprenen les lletres i les melodies més ràpidament que els grans, que no saben aixecar els ulls del paper i s'hi amaguen al darrera.

En tots els assajos hi ha els típics que arriben tard, tothom pot tenir inconvenients i retards, ja se sap, però ens estem posant molt sèries en el tema de la puntualitat i l'assistència. Poques sessions que ténen, només falta que es perdin indicacions! Només saltar-se l'escalfament ja els fa mal... Ja veieu que els problemes de disciplina són semblants o iguals a tot arreu.

I avui hem començat amb la peça india, Ashayein. La Coomie Wadia és qui finalment la dirigirà, amb l'ajuda durant els assajos de l'entregadíssima Rael, qui per cert ja percebem que ha millorat, igual que la Nicole, que l'acompanya al piano. Per sort, la gran majoria dels nens conèixen la canço. L'autor ens ha cedit els drets per poder-la cantar, i la Wyomia i la Juliette n'han tret els acords per a piano. Gràcies! Fins i tot els Blind la conèixen a la perfecció i s'han ofert a acompanyar-la amb percussió. Són taant maacos! Ens sembla que són per qui menys patirem durant el concert, perquè estan acostumats a donar-ne tot sovint, de concerts, no com les puces i les minipuces del workshop A, que tenim una feinada per mantenir-los en "concert position"!

Demà és el dia més ple de tota la setmana. Mepi, recupera't aviat del "gripasso"! És que això de l'aire acondicionat aquí és molt fort, a proporció de la calor!

Aquest matí ha plogut tant i tant de cop que les aceres (on n'hi hagi) amb prou feines es podien distingir, l'aigua arrivaba fins a mitja roda del cotxe! Ja pots cobrir-te amb tots els paraigües i "xubasqueros" que per arribar a lloc et mullaras de genols en avall. I xep xep fins que puguis tornar a l'habitació a canviar-te el calçat.

AL CINEMA

Gràcies a tots i a totes per seguir aquest blog! Ja tenim una nova seguidora! Ens encanta llegir els vostres comentaris, a veure si sabem modificar-ho perquè sigui més fàcil poder-hi deixar la vostra opinió.

Avui he fet molta feina de despatx i sento que he avançat molt. Correcció pressupostària, e-mails, cartes, programa dels assajos generals enviats als professors i als pares, amb mapa inclòs, agenda, trucades... I la prova d'imprempta del programa de mà del concert! Ha quedat molt bé. Tot el projecte ja ha pres forma i ja ens podem començar a imaginar com pot acabar sent el concert final. Quines ganes de sentir-lo!, amb l'ensemble de violins tocant El Cant dels Ocells, amb la percussió acompanyant Isabel, amb l'Himn to Freedom... què emotiu! I La Cançó de Bres, Due pupille amabili, That lucky old sun, El Faroner del J. Vila en versió anglesa... i el hit!, Sun children! Ja se'm posa la pell de gallina! No és que ho digui jo, sinó que els directors de Mumbai amb qui estem en contacte feliciten a l'equip de l'Escola Coral de l'Orfeó Català per la tria de les cançons.

DINAR

Ens estan cuidant molt i em sembla que fins i tot tornarem amb algun quilet de més. Els dijous és el dia que es reuneix el Comitè de la MMMF i avui cadascuna de les membres ha portat un plat i hem dinat totes juntes. Mmm...

AL CINEMA

I al vespre, després de la classe, hem decidit provar d'anar al cine. Buscàvem una pel·lícula hindi, algo de Bollywood, encara que fos molt musical; i hem enganxat una comèdia romanticota tant previsible i tant occidentalitzada, que hem rigut de les escenes típiques i dels diàlegs que ens inventàvem. Com que era en hinglish encara ens hem enterat d'alguna cosa. Tornant, hi havia qui ja anava cantant. És que s'enganxa. Sobretot després d'haver escoltat repetidament la canó hindú comuna que cantaran tots els nens al concert final, Aashayein, que vol dir "esperança".

I el Mahesh? Avui el nostre secret es diu Miller...

Des de la meva habitació sento com si una directora estigués cantant. O és la tv del veí? Això em recorda que l'altre dia una de les directores preparava una de les partitures en veu alta i els veïs d'habitació van sortir a felicitar-la... però a dir-li que intentaven dormir!

UDAYACHAL SCHOOLS - UNA ESCOLA MODÈLICA

Inoblidable experiència: Udayachal Schools, fundada per la família empresària Godraj originalment com a escola pels empleats, de la multinacional, avui oberta a d'altres procedències. Atenen 2.000 alumnes de 3 a 16 anys, amb 82 professors. Hem conegut el centre de la mà d'una membre d'aquesta família, que no només s'han preocupat de posar-hi la inversió, sinó que es preocupa del bon funcionament, dels continguts i del continent. Això que aquesta escola està a una hora i mitja en cotxe del centre de Bombai!

La majoria del material didàctic procedeix de les restes, retalls i material sobrant de la fàbrica, que està al costat mateix, i ho utilitzen per crear obres d'art de qualitat. Potencien l'expressió artística a través de la música, manualitats, pintura, teatre... fan ioga cada matí, no ensenyen cap religió, aprenen els valors de la igualtat i la tolerància, la cura del planeta i dels animals, etc. amb cançons i balls. Un model educatiu envejable. Ens ha impactat profundament, i ens ha recordat les escoles de la segona república a catalunya.

Hem plorat d'emoció sincera.

La darrera setmana de la nostra estada hi podrem col·laborar directament, a banda del projecte, i n'estem molt contentes. Serà molt enriquidor.

Fins i tot a algunes dones dels empleats a les fàbriques els han ensenyat a pintar a mà teles fines de cotó i de seda i reben un salari per fer-ho. Un cop a l'any fan una espècie de fira i vènen aquestes teles.

Tot el complex de l'escola està molt net i molt cuidat, i fins hi tot hi ha un hospital, també pels empleats i pels habitants de la colònia. I hem trobat que hi pasturaven... uns porquets més bufons! Que resulta que són dels veïns del poble del costat!

NEAR SPAIN

Sabeu on és Barcelona? Ens hem trobat un venedor ambulant de ventalls de plomes de gall amb pudor de corral que va preguntar d'ón érem. Vam respondre en un acord tríade perfecte major que "from Barcelona", i ell va dir... "ahh, good team of football" i va afegir "ah, yes, I know, it's near Spain!" I vam dir: "Síiii!!! Near, near!!" i vam marxar totes cofoies amb les plomes ben estarrufades.

I hem descobert encara una altra excel·lent iniciativa: una cooperativa de dones que fabrica i ven les seves pròpies teles, camisoles, figures i altres objectes. Aquí sí que val la pena.

CONCERT A LA TATA THEATRE (NCPA)

Avui és diumenge, i després de les classes tenim entrades per assistir a un concert de música clàssica "hindustani" (del Nord de la Índia). Ha estat molt interessant conèixer-ho, però confessem que a la segona cançó ja pesàvem figues, deu ser pel cansament general... i quan ens hem adonat compte ja havia passat una hora i mitja sense pausa! Un noi tocava dues flautes travesseres fetes de canya, sense partitura, anava improvitzant quan el cantant li donava pas.

També ha servit per veure per primera vegada la sala on es farà el concert final.

UNA MÉS

L'Elisenda Carrasco ja ha arribat, quasi bé directa desde Veneçuela, però ja té les piles carregades per donar classes demà matí. BENVINGUDA!! Veuràs que l'experiència és molt enriquidora i que els nens estan responent molt bé.

Amb tota la il·lusió, l'Elisenda ha aterrat a Mumbai sentint-se com a casa i ha demanat oli d'oliva per amanir l'arròs blanc. I nosaltres sorpreses de que el camber li digués que sí que en tenia. Ella es pensava que li havien anat a collir les olives per portar-les al molí, de tant que trigava, i finalment, oooohh, tres olivetes negres talladetes a rodanxetes. Elisenda, comença't a aconstumar a que els afirmacions aquí són relatives. :D
Ens farem un tip de riure, Elisenda!!!

Després de 15 dies a Mumbai hem decidit que tenim molt a aprendre dels Indis. Una d'elles, com suportar tot el que a nosaltres ens estressa i que ells porten amb tanta calma i naturalitat. Així que ens hem decidit a fer classes de ioga amb una professora que ens han recomanat, que ens instrueix a la mateixa habitació de l'hotel. Una mica apretadetes, però molt contentes i relaxades. Ooooommmm... vam sortir quasi levitant, i caminant ben dretes! Va ser molt interessant, sobretot els exercisis sobre diferents tipus de respiració.

MANIFESTACIÓ EN CONTRA DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Entre els diaris digitals i el que ens expliquen amics i familiars ens anem posant al dia del que passa a casa nostra, i des d'aquí, encara que no hi podrem ser presents, donem suport a la manifestació del 10 de juliol.
Des de Mumbai, espliquem a totes les escoles on donem taller on és Catalunya, quina és la nostra llengua i els ensenyem cançons en català, que pronuncien molt bé! I en dinars i sopars sempre que surt el tema els expliquem la nostra visió personal de la situació de Catalunya envers Espanya. Hem de dir que la gran majoria de les persones amb qui ens hem relacionat conèixen el fet diferencial català i identifiquen Barcelona i Catalunya com a motor i capdavanter de l'economia i de la cultura.

EXPRIMINT ELS ASSAJOS

Ahir la Mepi va estar amb els grandullons de la Cathedral, que vénen a assajar a la MMMF i la deixen bastant eixordada, però ja els domina perquè cantin enlloc de cridar. Defineixen a "La Dama de Mallorca" com a "hot" (tia buena), ai, Mariona..., la Rael i la Gemma no es podien aguantar el riure pensant com seria que tu els dirigíssis l'assaig. ;p

La segona sessió del taller de direcció coral ha estat tot un èxit.

SWIMING IN THE RAIN

Mariona! on ets??? Tothom pregunta per tu! Que t'has quedat tancada a la terrassa de l'habitació de l'hotel? És que avui has fet campana i no has vingut a fer la classe de les Bai Abavai. Han preguntat per tu i s'han quedat compungidetes. L'assaig del B ha anat molt bé i hem introduit segones veus. La Mepi s'ha inspirat en el transit de Bombai per fer un escalfament.

Ai no! es veritat! si la Mariona ja està a Barcelona! però sense maleta perquè li han perdut a l'avió... Torna! t'enyorem!

Ara et farem una mica de dentetes:
Després de la llarga jornada d'avui hem decidit anar a fer un banyet a la piscina. Hem fet una sessió d'aquagim moooolt divertida fins que l'escàndol ha sigut massa considerable i els ulls del personal ens enfocaven directament. Llavors hem cantat un himne desafinat i els monzons ens han escoltat! ... swiiiimming in the raaaain...ens semblava estar vivint una autèntica escena de Bollywood!

DECALEG PER PROFESSORS QUE VIATGIN A LA INDIA

SOBRE L'AIGUA

- tancar la boca sota la dutxa (es recomana entrenar-se dies abans de realitzar el viatge)
- el maeix al rentar-se la cara i les dents: OJU PELIGRU!, sempre amb aigua
- saber on està el wc en condicions més proper, i viatjar amb paper a la motxilla si es considera necessari.

SOBRE L'IDIOMA

- si un alumne mou el cap de cantó a canto, no està estirant-se les cervicals: t'està dient que SÍ (oi, Mepi?)
- en canvi, si un taxista mou el cap de cantó a cantó quan li demanes si coneix un lloc on vols que et porti, no sempre vol dir que ho ha entès ni que coneix el lloc (oi, Mariona, Mepi, Juliette?)

SOBRE EL CLIMA

- encara que el dia comenci assoleiat i clar, no enfiar-se'n i agafar un paraigua o un xubasquero igualment (oi, noies?)

- no baixar mai la guàrdia! Empudir sempre qualsevol estança, fins i tot dins del cotxe, amb locions antimosquits. Si són caducats i molt pudents, millor.

SOBRE USOS I COSTUMS

- si ets noia, i especialment si ets rosseta i de pell blanqueta, o pèl roja amb piguetes, tingues present que cridaràs l'atenció. Acostumar-s'hi uns dies abans per entrenar-se a passar de la situació. Comportar-se fins i tot quan el tràfic del teu voltant es gira per mirar-te sense dissimular i et fan fotos pel carrer.

- si vols que els cambrer t'entenguin en anglès i t'ajudin a escollir plats non-spicy, dóna'ls una bona propina. Per molt que estudiïs quins són els plats tradicionals indis, les llargues cartes dels restaurants són sempre una sorpresa, a vegades agradable i a vegades no tant! És clar que sempre ajuda conèixer el cuiner per posar-los a tots "firmes".

- no us penseu que heu comprat un iogurt caducat: la data impresa no és la de caducitat sinó la d'envasat.

- no esperar mai trobar la taula parada ni que t'esperin per començar a menjar. Allò que ens van marcar tant de petits (no t'aixequis de la taula fins que no t'acabat el plat) aquí no s'estila.

SOBRE EL TRÀNSIT

- per creuar carrerons, carrers, autovies i autopistes, no cal anar a buscar el pas de zebra ni esperar cap semàfor. Tampoc et servirà de res. El millor que pots fer és "allí donde fueres, haz lo que vieres": Posa't al costat d'un vilatà, i quan ell passi, passa seguidament. OJU PELIGRU! No estressar-se si et quedes entre cotxes, autobus, motos, vaques, ovelles, venedors de llibres... creua els dits i resa a Ganesha, a Shiva o a Brhama i se t'obrirà el camí fins a l'altra vorera. Lo de vorera també és un dir.

- si tens un dia intel·lecualoide i vols comprar l'última novetat editorial, no cal que vagis a la llibreria. Agafa carretera i manta, i un munt de venedors ambulants de llibres, revistes i altres apareixeran des del no res pican-te a la finestra del cotxe.

Ja anirem afegint consells...

Gràcies!

Gràcies Love!!! :D

dia 5. ANIVERSARI DE LA GEMMA NADAL!

Moltes felicitaaaaaats de les teves companyes de viatge!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Happy birthday to you...
vinga, ara tots a felicitar-la!!!!!!!

Les tres mosqueteres s'ho han currat molt i s'ho han manegat per fer-li un detall molt bonic a la Gemma. Li han regalat un mocador molt bonic i una postal emotiva mentre compartíem tè i mini-coulants a la terrasseta de l'habitació. Els mini-coulants eren homemaids i acabats de fer pels fills de la Kamal, MOLTES GRÀCIES!! Delicious! Mmm...

Ha estat un dia molt diferent. Hi havia vaga convocada a tota la India i no hi havia ningú al carrer, ni gent, ni cotxes!, ni bocinassos!!! Quina tranquil·litat... ens hem assabentat de pedrades a alguns cotxes i d'alguns incidents pels mitjans, però nosaltres hem passat la jornada molt tranquil·lament.

APRENENT MÚSICA CLÀSSICA INDIA, 5 de juliol

Al matí hem gaudit d'una classe única. Una de les professores, d'introducció musical als més petitons de la MMMF també dóna classes de música clàssica india a altres escoles, i hem estat a casa seva, on ens ha donat una classe magistral, juntament amb el seu pare, que també és músic i dóna classes, per cert ella sembla la germana de l'Elisenda Carrasco, igualetes, moolt foort! Les tres mosqueteres han après les seves notes i les seves escales musicals, ragas, com es diuen i com es canten. I han estat practicant cantant i tocant instruments, tempura (or something like this) que dóna la base tonal i les tables que donen la base rítmica. Tot plegat ha estat molt hipnòtic i relaxant. Una família molt dolça. Quan assagen tenen una màquina que digitalment reprodueix el so i el ritme.

Vam anar al tant esperat sopar amb l'actor de Bollywod, però gran decepció per les Fernández! ja que era un actor quasi jubilat. Oooooh! la seva senyora que té una súper empresa multinacional, gestiona una Escola de 2000 alumnes que és oberta als nens dels slums. Felicitats per la iniciativa! L'anirem a visitar en breu.

EL DESPERTAR DE MARIONA

Avui és l'últim dia de la Mariona, i estava tan tranquila i trista fent de bon matí la seva maleta, quan de sobte ha sentit un soroll a la terrassa, què serà? un corb? superman? nooo!

Ho sabreu després de la publicitat....

Aigua Himalayan, fresca des de l'Esverest ens hidrata every day.

La Mepi s'ha despertat aviat i ha pensat, oh, what a wonderful day, podria anar a fer un banyet a la piscina! i ha sortit a la terrassa per comprovar que estava oberta, i seguint les precaucions de la Mariona about mosquitos ha ajustat la porta taaant, que s'ha quedat tancada a la terrasa amb calcetes i samarreta, i no s'ho ha pensat dues vegades, ha saltat la tanca com una lladrona i ha aterrat a la terrassa de la Mariona, toc-toc! uf, quin espant!!! s'ha posat un vestit de la Mariona per faldilla, i ha anat a demanar la clau al recepcionista, que encara riu, i que no entenia com havia sortit sense clau i l'habitació tancada. Des de llavors dedica un especial somriure a la Mepi cada cop que es troben.

Després d'aquest incidentat llevar, hem anat amb els blinds a cantar amb ells cançons hindús, mooolt difícils de pronunciar, sort que repetien tota l'estona, eren mantres, que cada vegada eren més ràpids i més difícils de dir. Hem tocat percussió juntament amb ells, i hem provat també l'harmonium, un orguenet petitonet que s'ha d'anar manxant, i que transporta amb una palanqueta al to que necessites. Moolt pràctic!