diumenge, 4 de juliol del 2010

dia 5. ANIVERSARI DE LA GEMMA NADAL!














































Moltes felicitaaaaaats de les teves companyes de viatge!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Happy birthday to you...
vinga, ara tots a felicitar-la!!!!!!!

Les tres mosqueteres s'ho han currat molt i s'ho han manegat per fer-li un detall molt bonic a la Gemma. Li han regalat un mocador molt bonic i una postal emotiva mentre compartíem tè i mini-coulants a la terrasseta de l'habitació. Els mini-coulants eren homemaids i acabats de fer pels fills de la Kamal, MOLTES GRÀCIES!! Delicious! Mmm...

Ha estat un dia molt diferent. Hi havia vaga convocada a tota la India i no hi havia ningú al carrer, ni gent, ni cotxes!, ni bocinassos!!! Quina tranquil·litat... ens hem assabentat de pedrades a alguns cotxes i d'alguns incidents pels mitjans, però nosaltres hem passat la jornada molt tranquil·lament.

APRENENT MÚSICA CLÀSSICA INDIA, 5 de juliol
Al matí hem gaudit d'una classe única. Una de les professores, d'introducció musical als més petitons de la MMMF també dóna classes de música clàssica india a altres escoles, i hem estat a casa seva, on ens ha donat una classe magistral, juntament amb el seu pare, que també és músic i dóna classes, per cert ella sembla la germana de l'Elisenda Carrasco, igualetes, moolt foort! Les tres mosqueteres han après les seves notes i les seves escales musicals, ragas, com es diuen i com es canten. I han estat practicant cantant i tocant instruments, tempura (or something like this) que dóna la base tonal i les tables que donen la base rítmica. Tot plegat ha estat molt hipnòtic i relaxant. Una família molt dolça. Quan assagen tenen una màquina que digitalment reprodueix el so i el ritme.

Vam anar al tant esperat sopar amb l'actor de Bollywod, però gran decepció per les Fernández! ja que era un actor quasi jubilat. Oooooh! la seva senyora que té una súper empresa multinacional, gestiona una Escola de 2000 alumnes que és oberta als nens dels slums. Felicitats per la iniciativa! L'anirem a visitar en breu.

EL DESPERTAR DE MARIONA
Avui és l'últim dia de la Mariona, i estava tan tranquila i trista fent de bon matí la seva maleta, quan de sobte ha sentit un soroll a la terrassa, què serà? un corb? superman? nooo!
Ho sabreu després de la publicitat....

Aigua Himalayan, fresca des de l'Esverest ens hidrata every day.
La Mepi s'ha despertat aviat i ha pensat, oh, what a wonderful day, podria anar a fer un banyet a la piscina! i ha sortit a la terrassa per comprovar que estava oberta, i seguint les precaucions de la Mariona about mosquitos ha ajustat la porta taaant, que s'ha quedat tancada a la terrasa amb calcetes i samarreta, i no s'ho ha pensat dues vegades, ha saltat la tanca com una lladrona i ha aterrat a la terrassa de la Mariona, toc-toc! uf, quin espant!!! s'ha posat un vestit de la Mariona per faldilla, i ha anat a demanar la clau al recepcionista, que encara riu, i que no entenia com havia sortit sense clau i l'habitació tancada. Des de llavors dedica un especial somriure a la Mepi cada cop que es troben.
Després d'aquest incidentat llevar, hem anat amb els blinds a cantar amb ells cançons hindús, mooolt difícils de pronunciar, sort que repetien tota l'estona, eren mantres, que cada vegada eren més ràpids i més difícils de dir. Hem tocat percussió juntament amb ells, i hem provat també l'harmonium, un orguenet petitonet que s'ha d'anar manxant, i que transporta amb una palanqueta al to que necessites. Moolt pràctic!

2 comentaris: