El cant dels ocells a Bombai

Primer de tot volem felicitar a la Lane que avui és el seu aniversari: Moltes felicitaaaaats!!! oeee, oeee, oeeee, oeeee!

Avui hem començat el dia molt emotivament, escoltant el Cant dels Ocells pel grup de violins de la MMMF i l'hem cantat també juntament amb ells. No hem pogut evitar emocionar-nos, fins i tot a la Kamal li brillaven els ulls. "Doolça Caatalunya, pàtria deeel meu coooor ,quan deee tu s'allunya d'enyoraaança es mooor..."

I precisament, una mica més tard a cals Stop-Gaps, un ocellot seguia l'assaig i les indicacions de la Mariona, cantant com un més del cor, mentre el gos de l'Alfred es passejava entre les cames dels nens. Ja només hi faltava l'ase i el gat per a completar els músics de Bremen. Tots junts a l'entrada del menjador-sala d'estar de la casa particular de l'Alfred, amb els pares asseguts al darrera prenent tè i responent al mobil. I amb tot això, la mosquetera wonderwoman Mariona ha batut el rècord: 5 cançons en una hora i mitja, en 4 idiomes!!! Català, alemany, anglès i maorí!! I amb un accent boníssim! Això que n'hi havia alguns que amb prou feines aixecaven tres pams del terra! Unbelievable. Excel·lent feina en la darrera classe de la Mariona.

Per fi hem tingut mitja tarda lliure, i realment l'hem aprofitat. Ha sortit el sol, i què fan quatre dones juntes??? Anar de compres!! Bé, tres, arrossegant a la Glòria, que sembla un homenot, que dèia a sa germana que li triés la roba. Després de molt regatejar al mercadillo hem trobat una botiga molt xula, Fabindia. Després de tant fatigosa tasca hem gaudit la posta de sol, sense sol, desde Marine Drive, i seguidament ens han convidat a sopar la família KKKKK.

SEGUEIXEN ELS COMPROMISOS SOCIALS
El recepcionista del Taj es de pel·lícula d'època de no sabem quina època. És tanta la seguretat que fins i tot registren el cotxe abans de poder baixar! Quina família més maca! Hem cantat Tears in Heaven, What a wonderful world, We're the champions... a petició dels nens, fent passar una mica de vergonaya a la Kamal, que s'ha tapat amb el tovallor, cosa que ens ha fet sentir vergonya a nosaltres. Ha estat realment mag-ní-fic.

DIA BRILLANT
Eeeehhh, que sóc la Mepi, que avui s'han passat molt amb mi enfotent-se'n de les meves regressions a la infantesa. I és que deuen ser les imatges de l'Índia, que em desperten el sierre. A que tots sabeu què és un "sierre"?? I recordeu l'Estrella Dorada? I un sidecar? Ai! aquestes jovencelles! I l'última ha estat veure famílies senceres sobre una moto: pare, mare i dues criatures petites, una al davant al volant i l'altre a la falda de la mare, asseguda de costat, com feia la meva mare, Sixties total.
Tant que ens costa parlar en anglès entre nosaltres quan hi ha la Juliette present! i avui he seguit en anglès quan ella ja havia marxat, i les altres petant-se de riure, i jo dale que dale esforçant-me, creient que reien del que explicava però tampoc feia tanta-tanta-tanta-tanta-tantíssima gràcia...i és que estic very integrated.
I ara sóc jo qui me n'enfoto de la Mariona, li ha aconsellat a sa germana que després d'un bon sopar el millor digestiu és prendre's un batut de pinya colada i altres fruites tropicals. Mira que en són de tragones aquestes Fernadez!!!!

Tenim un secret, que no us direm perquè és un secret, però el Maheish el sap...


Demà també serà un dia ple... us ho explicarem.