dijous, 15 de juliol del 2010

AL CINEMA
















Gràcies a tots i a totes per seguir aquest blog! Ja tenim una nova seguidora! Ens encanta llegir els vostres comentaris, a veure si sabem modificar-ho perquè sigui més fàcil poder-hi deixar la vostra opinió.
Avui he fet molta feina de despatx i sento que he avançat molt. Correcció pressupostària, e-mails, cartes, programa dels assajos generals enviats als professors i als pares, amb mapa inclòs, agenda, trucades... I la prova d'imprempta del programa de mà del concert! Ha quedat molt bé. Tot el projecte ja ha pres forma i ja ens podem començar a imaginar com pot acabar sent el concert final. Quines ganes de sentir-lo!, amb l'ensemble de violins tocant El Cant dels Ocells, amb la percussió acompanyant Isabel, amb l'Himn to Freedom... què emotiu! I La Cançó de Bres, Due pupille amabili, That lucky old sun, El Faroner del J. Vila en versió anglesa... i el hit!, Sun children! Ja se'm posa la pell de gallina! No és que ho digui jo, sinó que els directors de Mumbai amb qui estem en contacte feliciten a l'equip de l'Escola Coral de l'Orfeó Català per la tria de les cançons.

DINAR

Ens estan cuidant molt i em sembla que fins i tot tornarem amb algun quilet de més. Els dijous és el dia que es reuneix el Comitè de la MMMF i avui cadascuna de les membres ha portat un plat i hem dinat totes juntes. Mmm...

AL CINEMA

I al vespre, després de la classe, hem decidit provar d'anar al cine. Buscàvem una pel·lícula hindi, algo de Bollywood, encara que fos molt musical; i hem enganxat una comèdia romanticota tant previsible i tant occidentalitzada, que hem rigut de les escenes típiques i dels diàlegs que ens inventàvem. Com que era en hinglish encara ens hem enterat d'alguna cosa. Tornant, hi havia qui ja anava cantant. És que s'enganxa. Sobretot després d'haver escoltat repetidament la canó hindú comuna que cantaran tots els nens al concert final, Aashayein, que vol dir "esperança".

I el Mahesh? Avui el nostre secret es diu Miller...

Des de la meva habitació sento com si una directora estigués cantant. O és la tv del veí? Això em recorda que l'altre dia una de les directores preparava una de les partitures en veu alta i els veïs d'habitació van sortir a felicitar-la... però a dir-li que intentaven dormir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada