Les directores estan fent una feinada de por. Quan no estan assajant algun cor i no estan de camí en cotxe entre el dens tràfic de Mumbai, estan estudiant-se les partitures de la classe següent o estan comentant quina feina va fer aquell cor concret en l'anterior sessió, o preparant els continguts del taller de direcció coral, o atenent als mitjans Mumbaiesos. Estudien fins i tot al cotxe! Jo ja m'hi he marejat prou, al cotxe, entre sotrecs i frenassos i accelerons, desisteixo de mirar cap paper o cap telèfon. Parlem molt, això sí, i no sempre en English, pobre Juliette (la pianista acompanyant original de les illes Maurici, recordeu?), que poc considerades! Però com que ella parla francès de meravella perquè ha viscut temps a París, ja quasibé ho entén tot. ;) Merci beaucoup, Juliette, for all your patience and all your hard work!
Avui l'Elisenda ha experimentat l'autoritarisme insuficient d'alguna de les professores, així estan de passotes alguns grups després! Sort que la majoria es deixen redreçar, amb la mà ferma de les directores. Després dels exercisis de respiració i d'escalfament vocal i correccio postural, la primera part dels assajos la dediquen a introduir cançons noves o a treballar les parts difícils perquè és quan els nens estan més frescos i més receptius. Després, quan potser l'atenció ja comença a disminuir, recorden, poleixen i avancen amb la resta de repertori que ja se'ls ha introduït en altres sessions. Com us dèia l'altre dia, no els deixen ni uns segons per despistar-se ni per aburrir-se. Canya canya!! I els nens s'ho passen teta.
La Glòria ha tingut un gran goig: per fi una afinació aguantada uns segons... És que alguns grups dels més petitons els costa concentrar-se... La Mepi els ha batejat com les minipuces i les puces, i són el deliri de la Glòria, haha!
Qui també està disfrutant molt són els periodistes Mumbaiesos! Avui les directores n'han atès dos més: un que venia per primer cop i que ha fet preguntes interessants sobre què consideren música de qualitat, perquè can coral amb nens, sobre el repertori escollit, sobre l'Escola Coral de l'Orfeó Català... I després ha vingut una altra periodista que ja va entrevistar les directores i que ha presenciat un tros de l'assaig. Tots mostren molt d'interès i curiositat. Veurem què surt publicat, al final! En principi, la setmana vinent ja hem de veure algun dels reportatges. Ja us ho explicarem.
Les directores es reparteixen el grup gran dels alumnes de la MMMF. Són masses per estar en una sola aula, amb prou feines hi caben!, i treballen per separat diferents veus per avançar més ràpid i millor, i després els ajunten per lligar-ho tot. Ha estat emotiu escoltar parts de l'Himn to freedom i d'El Cant dels Ocells. ... wheeeen every heaaaart, joooooins eevery heaaart... Oju amb la Carrasco, que es posa el casco de guerrera i ataca!! Mentre treballa la veu dels nens i soprans posa als baixos a estudiar-se la lletra, amb examen posterior!! Els hauríeu de veure com s'hi posen de veritat!
Observem que els més petits, que no estan deleitosos de llegir les partitures, s'aprenen les lletres i les melodies més ràpidament que els grans, que no saben aixecar els ulls del paper i s'hi amaguen al darrera.
En tots els assajos hi ha els típics que arriben tard, tothom pot tenir inconvenients i retards, ja se sap, però ens estem posant molt sèries en el tema de la puntualitat i l'assistència. Poques sessions que ténen, només falta que es perdin indicacions! Només saltar-se l'escalfament ja els fa mal... Ja veieu que els problemes de disciplina són semblants o iguals a tot arreu.
I avui hem començat amb la peça india, Ashayein. La Coomie Wadia és qui finalment la dirigirà, amb l'ajuda durant els assajos de l'entregadíssima Rael, qui per cert ja percebem que ha millorat, igual que la Nicole, que l'acompanya al piano. Per sort, la gran majoria dels nens conèixen la canço. L'autor ens ha cedit els drets per poder-la cantar, i la Wyomia i la Juliette n'han tret els acords per a piano. Gràcies! Fins i tot els Blind la conèixen a la perfecció i s'han ofert a acompanyar-la amb percussió. Són taant maacos! Ens sembla que són per qui menys patirem durant el concert, perquè estan acostumats a donar-ne tot sovint, de concerts, no com les puces i les minipuces del workshop A, que tenim una feinada per mantenir-los en "concert position"!
Demà és el dia més ple de tota la setmana. Mepi, recupera't aviat del "gripasso"! És que això de l'aire acondicionat aquí és molt fort, a proporció de la calor!
Aquest matí ha plogut tant i tant de cop que les aceres (on n'hi hagi) amb prou feines es podien distingir, l'aigua arrivaba fins a mitja roda del cotxe! Ja pots cobrir-te amb tots els paraigües i "xubasqueros" que per arribar a lloc et mullaras de genols en avall. I xep xep fins que puguis tornar a l'habitació a canviar-te el calçat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada