dimecres, 14 de juliol del 2010

UDAYACHAL SCHOOLS - UNA ESCOLA MODÈLICA































Inoblidable experiència: Udayachal Schools, fundada per la família empresària Godraj originalment com a escola pels empleats, de la multinacional, avui oberta a d'altres procedències. Atenen 2.000 alumnes de 3 a 16 anys, amb 82 professors. Hem conegut el centre de la mà d'una membre d'aquesta família, que no només s'han preocupat de posar-hi la inversió, sinó que es preocupa del bon funcionament, dels continguts i del continent. Això que aquesta escola està a una hora i mitja en cotxe del centre de Bombai!

La majoria del material didàctic procedeix de les restes, retalls i material sobrant de la fàbrica, que està al costat mateix, i ho utilitzen per crear obres d'art de qualitat. Potencien l'expressió artística a través de la música, manualitats, pintura, teatre... fan ioga cada matí, no ensenyen cap religió, aprenen els valors de la igualtat i la tolerància, la cura del planeta i dels animals, etc. amb cançons i balls. Un model educatiu envejable. Ens ha impactat profundament, i ens ha recordat les escoles de la segona república a catalunya.
Hem plorat d'emoció sincera.

La darrera setmana de la nostra estada hi podrem col·laborar directament, a banda del projecte, i n'estem molt contentes. Serà molt enriquidor.
Fins i tot a algunes dones dels empleats a les fàbriques els han ensenyat a pintar a mà teles fines de cotó i de seda i reben un salari per fer-ho. Un cop a l'any fan una espècie de fira i vènen aquestes teles.
Tot el complex de l'escola està molt net i molt cuidat, i fins hi tot hi ha un hospital, també pels empleats i pels habitants de la colònia. I hem trobat que hi pasturaven... uns porquets més bufons! Que resulta que són dels veïns del poble del costat!

NEAR SPAIN
Sabeu on és Barcelona? Ens hem trobat un venedor ambulant de ventalls de plomes de gall amb pudor de corral que va preguntar d'ón érem. Vam respondre en un acord tríade perfecte major que "from Barcelona", i ell va dir... "ahh, good team of football" i va afegir "ah, yes, I know, it's near Spain!" I vam dir: "Síiii!!! Near, near!!" i vam marxar totes cofoies amb les plomes ben estarrufades.
I hem descobert encara una altra excel·lent iniciativa: una cooperativa de dones que fabrica i ven les seves pròpies teles, camisoles, figures i altres objectes. Aquí sí que val la pena.

3 comentaris:

  1. Doncs quina experiència, no? i quines fotos tan maques... les primeres que veig amb l'Eli en acció, quin goig que feu!
    L'altre dia vaig veure la Mariona, ja em va explicar coses... està una mica enyorada!
    Per cert, com van les cagarrines? controlades? ja us heu llençat al consum desmesurat d'aigua de coco? he he he
    Bé... molt petons, seguim en contacte.
    Esteve

    ResponElimina
  2. això que esteu ballant és el boogy-boogy?

    ResponElimina
  3. Haha! Esteve, no és el boogy-boogy, és el Wapidubi versió creativa!! Els nens s'ho passen teta amb les cançons i les coreografies que els ensenyen les directores de l'Escola Coral. Són unes cracks!! I no els deixen ni un minut per distreure's i aburrir-se, sempre "firmes"!

    Les panxes han millorat però no estan normals, crec que estaràs d'acord amb mi en que no es posen del tot normals fins uns dies després de tornar a casa. Després de les c... de les fines, ara anem cap a l'altre extrem. Què voleu, amb tant d'arròs i tants platanitus!

    Una fortíssima abraçada i molts molts records de la Kamal, que li vam dir que havíem parlat amb tu i ens preguntava com estàveu tu i la Glòria C.

    ResponElimina